Cabanyal: dos visions
Presentació
La Setmana Santa, el Casinet, el carrer de la Reina, el Mercat, la Llotja, el passeig de la Malvarosa, l’església del Roser… poden resultar noms comuns i corrents, quotidians d’un poble qualsevol ubicat al llarg del nostre territori, com podria ser el barri del Cabanyal.
Tot i així, aquests espais col·lectius que podem trobar repetits al nostre voltant només són els escenaris de la història i de la memòria. Tant en el Cabanyal com en qualsevol altre lloc, el més important de tot és el que passa a través i a partir d’aquests escenaris.
El temps, les costums, la gent, fan que qualsevol territori no es limite als edificis i el lloc geogràfic sinò que són els seus habitants els que li donen un valor identitari i fan que es mantinga viu. És açò el que ens interesa del projecte, donar veu als que mantenen un lloc amb tanta història com és el Cabanyal, donar veu als seus protagonistes.
Breu història del barri del Cabanyal
Els seus orígens es remunten al segle XII, quan un grup de pescadors es van assentar a prop de les muralles del Grau. Es formà, a partir d’aquell moment, un barri de pescadors que, entrat el segle XVII començà a rebre el nom de Cabanyal.
Quan Jaume I el Conqueridor arribà a València, es va interessar de seguida en que l’activitat pesquera cresquera, i per aquest motiu entregà les terres als mariners que l’havien ajudat en la reconquesta, col·laborant en l’edificació de la zona i construint petites barraques de palla i fusta.
Al 1814, la població del Cabanyal havia augmentat considerablement i comptava ja amb uns 1500 habitants; fet que va crear la necessitat de construir una església, el que fou l’església de Santa Maria dels Àngels. Al 1836, es va construir l’ajuntament del Cabanyal, aconseguint d’aquesta manera la plena autonomia municipal. El primer carrer que va nàixer com a tal, va ser el carrer de la Reina que, fins i tot avui en dia, és una de les principals avingudes que formen el teixit urbà del barri.
Un bon exemple de la seva importància és el número 53 on es va construir un teatre que, en un primer moment va rebre el nom de Teatre de les Delícies, però que per culpa d’un incendi al 1864 i la posterior remodelació, va adquirir el nom de Teatre de la Reina.
El Cabanyal o el Poble Nou del Mar, com també era anomenat, limitava al sud amb Vila Nova del Grau, a l’est amb el mar, a l’oest amb la Partida de Sant Tomàs i per la banda septentrional amb la sèquia de la Cadena, l’actual Malva Rosa. Dins d’aquests límits, el barri es va subdividir en dos grans blocs: el més proper al Grau era el Canyamelar i els seus confins anaven des de la sèquia del Riuet fins la sèquia d’En Gasch. D’aquesta fins a la sèquia de la Cadena era el territori anomenat pròpiament Cabanyal.
Durant tot el segle XIX, el barri va anar prenent importància. Per una banda, els valencians que s’ho podien permetre van començar a estiuejar llogant i/o comprant cases de pescadors per gaudir els estius a prop del mar. Mentrestant, l’alta burgesia es feia construir luxoses cases d’estiueig al llarg de la platja.
Actualment, la població del Cabanyal és d’ aproximadament 21.000 habitants i encara que en les últimes dècades ha patit una reducció demogràfica considerable, la seva pèrdua és menor si la comparem amb els altres dos barris històrics de la ciutat; mentre que Ciutat Vella i l’Eixample han perdut un 54% i un 38% respectivament, el Cabanyal ha perdut un 34%.
Una de les característiques que defineix i personalitza el barri del Cabanyal és, sense dubte, l’arquitectura dels seus edificis. Tot i mantenir un caràcter mariner, podem percebre una accentuada influència modernista sobretot en l’ornamentació i les decoracions de les façanes, que estan cobertes de rajoles de diversos motius i colors.
L’arquitectura popular del Cabanyal apareix com a una interpretació lliure i original del modernisme creada per la classe popular: els pescadors. Aquesta peculiar estructura social és la que dóna origen a aquest fenomen estètic: el modernisme popular, llenguatge creat per i per al poble. L’arquitectura del Cabanyal és una manifestació espontània, plena de característiques inèdites, i de poètica ingenuïtat.
El Cabanyal és un barri tranquil amb menys contaminació atmosfèrica i acústica que la resta de la ciutat de València ja que compta, entre altres coses, amb nombrosos carrers per a vianants.
El barri continua posseint el seu encantant característic i no ha perdut la seva personalitat. Això ho demostra, entre altres fets, la gran celebració de la Setmana Santa Marinera, única en tota la ciutat de València. Aquesta festa, els orígens de la qual es remunten al segle XV junt amb la creació de l’agrupació “Concòrdia dels Disciplinats”, és una de les celebracions més importants del nucli urbà.
Exposició del projecte
Cabanyal: dos visions és un projecte que naix com a iniciativa d’alguns estudiants del Màster de fotografia de la Universitat Politècnica de València.
Quan vam tenir clar que volíem parlar sobre la memòria del barri del Cabanyal vam pensar que la millor manera de fer-ho seria a partir de les històries i les imatges dels veïns. D’aquesta manera, els veïns serien el “artistes convidats” del nostre projecte. I és que, qui millor que ells per parlar del barri?
Dos visons del Cabanyal
El nostre projecte es divideix en dos parts, en dos visions. Per una banda, tenim l’imaginari col·lectiu creat a partir de les fotos que cada un dels veïns ens aporten com a més representatives del barri i la seva història personal en aquest. Per altra banda, tenim una visió externa del barri que serà construïda a partir els treballs fotogràfics sobre el mateix realitzats per membres integrants del grup de treball.
En tot cas, l’objectiu que tenim a part de la temàtica de l’exposició és fer visible la importància de la fotografia i el seu valor intrínsec. Ser conscients de que la fotografia és un dels pocs mitjans que tenim que ens ajuda i que ens fa visibles un temps passat. Per aquest motiu, creiem que la fotografia és el mitjà més adequat per parlar de memòria i per recuperar valors, identitats socials i imaginaris col·lectius.
En resum, el que volem aconseguir amb aquest projecte és la reconstrucció de la memòria col·lectiva del barri a través de dos visions, a la vegada que reivindiquem la difusió de la fotografia com a mitjà d’expressió i de transformació social. Ens interessa registrar i rescatar la història, el folklore i les vivències com a arrels d’un fet cultural i com a testimoni d’una identitat comú d’un lloc i temps concret.
A part, en un sentit més pràctic, volem crear un arxiu visual del barri del Cabanyal. Tenint en compte, a més, que estem en un moment de transició pel que fa a la història de la fotografia, ens interessa reunir un conjunt de fotografies físiques que no són públiques i a les que fins ara, només tenien accés els seus propietaris.
En conjunt, el que estem plantejant, és un espai de reflexió i anàlisi, una presa de consciència de la identitat del barri; a la vegada que també es vol reflexionar sobre el mitjà fotogràfic que és amb el qual nosaltres treballem i estem en contacte. Per fer-ho, l’objectiu final del nostre projecte és crear una exposició a partir de les imatges que els veïns ens aporten. No hi ha limitació temàtica; ens serveix qualsevol fotografia que tinga a veure amb el barri, tan si és d’esdeveniments esportius, religiosos, culturals o del dia a dia... Busquem fotografies de totes les èpoques, tan de la setmana passada com de fa 40 anys.
Activitats i planning del projecte
Com que en el nostre projecte hi ha una gran part que consisteix en la participació dels veïns, volem deixar clar les activitats que es faran entorn al nostre treball:
1. Convocatòria de recollida de fotografies: el procés de recopilació d’informació consistirà en fer còpies de les imatges que els veïns ens aporten del barri (escanejant-les al moment). Desplegarem un estudi a diferents llocs del barri (per aconseguir la millor diversitat d’imatges), així com també ens traslladarem als seus domicilis en els casos que siga necessari. A més, es demanarà un escrit de cessió de les fotografies per a la exposició i el catàleg.
2. Exposició: Al mes de juny es realitzarà l’exposició de totes les fotos que haguem aconseguit recopilar a la Biblioteca del Cabanyal. A més, es faran també les exposicions dels projectes fotogràfics dels integrants del màster que hagen volgut realitzar.
3. Vídeo: A part de les imatges físiques, a l’exposició també presentarem un vídeo sobre el barri que realitzarem nosaltres mateixos.
4. Catàleg Digital: A mesura que avance el projecte, anirem fent un catàleg digital que recopile tota la informació que hem tret del projecte així com les fotografies i els textos. Una vegada acabat, el catàleg serà cedit a la Biblioteca del Cabanyal i penjat a internet a la web del projecte perquè siga de lliure consulta. La pàgina web és la següent: www.dosvisions.org.
La pàgina web estarà oberta des del inici del projecte. Allà s’aniran penjant les novetats en relació a les diferents activitats, les dates i el calendari del projecte i els textos que el suporten. A més, des de la pàgina web es pot descarregar el document que es necessita per aportar fotos al projecte. També s’inclou el mail de l’organització per qualsevol dubte o consulta.
.[castellano]
Cabanyal: dos visions
Presentación
La Semana Santa, el Casinet, la calle de la Reina, el Mercado, la Lonja, el paseo de la Malvarosa, la iglesia del Roser.... pueden resultar nombres comunes y corrientes, cotidianos de un pueblo cualquiera ubicado a lo largo de nuestro territorio, como podría ser el barrio del Cabanyal.
Aún así, estos espacios colectivos que podemos encontrar repetidos a nuestro alrededor sólo son los escenarios de la historia y de la memoria. Tanto en el Cabanyal como en cualquier otro sitio, lo más importante de todo es lo que pasa a través y a partir de estos escenarios.
El tiempo, las costumbres y la gente hacen que cualquier territorio no lo limiten los edificios y el lugar geográfico, sino que son sus habitantes los que le dan un valor identitario y hacen que se mantenga vivo. Es precisamente esto lo que nos interesa del proyecto, dar voz a los que mantienen un lugar con tanta historia como es el Cabanyal, dar voz a sus protagonistas.
Sus orígenes se remontan al siglo XII, cuando un grupo de pescadores se asentó cerca de las murallas del Grau. Se forma, a partir de aquel momento, un barrio de pescadores que, entrado el siglo XVII empieza a recibir el nombre de Cabanyal.
Cuando Jaume I el Conquistador llega a Valencia, enseguida se interesó en que la actividad pesquera creciera, y por este motivo entrega las tierras a los marineros que le habían ayudado en la reconquista, colaborando en la edificación de la zona y construyendo pequeñas barracas de paja y madera.
En 1814 la población del Cabanyal había aumentado considerablemente y contaba con unos 1500 habitantes; hecho que provoco la necesidad de construir una iglesia, la iglesia de Sta. Maria de los Angeles. En 1836, se construyó el Ayuntamiento del Cabanyal, consiguiendo de esta manera plena autonomía municipal. La primera calle que nació como tal, fue la calle de la Reina que, incluso hoy en día, es una de las principales avenidas que forman el tejido urbano del barrio.
El Cabanyal o el Poble Nou del Mar, como también era conocido, limitaba al sur con Vila Nova del Grau, al este con el mar, al oeste con la Partida de Santo Tomás y por la parte septentrional con la acequia de la Cadena, la actual Malva Rosa. Dentro de estos límites, el barrio se subdividió en dos grandes bloques: el más cercano al Grau era el Canyamelar y sus límites iban desde la acequia del Riuet hasta la acequia del Gasch. De esta hasta la acequia de la cadena era el territorio llamado propiamente Cabanyal.
Durante todo el siglo XIX, el barrio fue tomando importancia. Por una parte, los valencianos que se lo podían permitir comienzan a veranear alquilando o comprando casas de pescadores para disfrutar de los veranos cerca del mar. Mientras tanto, la alta burguesía se hacia construir lujosas casas de veraneo a lo largo de la playa.
Actualmente, la población del Cabanyal es de aproximadamente 21000 habitantes y aunque en las últimas décadas ha sufrido una reducción demográfica considerable, su perdida es menor si la compramos con los otros dos barrios históricos de la ciudad; mientras que Ciutat Vella y Ensanche han perdido un 54% y un 38% respectivamente, el Cabanyal ha perdido un 34%.
Una de las características de define y personaliza el barrio es, sin duda, la arquitectura de sus edificios. A pesar de que mantienen un carácter marinero, podemos percibir una marcada influencia modernista sobre todo en la ornamentación y la decoración de las fachadas, que están cubiertas de baldosas de diversos motivos y colores.
La arquitectura popular del Cabanyal aparece como una interpretación libre y original del modernismo creada por la clase popular: los pescadores. Esta peculiar estructura social es la que da origen a este fenómeno estético: el modernismo popular, lenguaje creado por y para el pueblo. La arquitectura del Cabanyal es una manifestación espontánea, llena de características inéditas, y de poética ingenuidad.
El Cabanyal es un barrio tranquilo con menos contaminación atmosférica y acústica que el resto de la ciudad de Valencia ya que cuenta, entre otras cosas, con numerosas calles peatonales.
El barrio continúa poseyendo su encanto característico y no ha perdido su personalidad: Así lo demuestra, entre otros hechos, la gran celebración de la Semana Santa Marinera, única en toda la ciudad de Valencia. Esta fiesta, los orígenes de la cual se remontan al siglo XV junto con la creación de la agrupación “Concòrdia dels Disciplinats” , es una de las celebraciones más importantes del núcleo urbano.
Cabanyal: dos visions es un proyecto que nace como iniciativa de algunos estudiantes del Master de fotografía de la Universidad Politécnica de Valencia.
Una vez tuvimos claro que queríamos hablar sobre el barrio del Cabanyal pensamos que la mejor manera de hacerlo sería a partir de las historias y las imágenes de los vecinos. De esta manera, los vecinos serian los artistas invitados de nuestro proyecto. Y es que, ¿quien mejor que ellos para hablar del barrio?
Así nuestro proyecto se divide en dos partes, en dos visiones. Por una parte, tenemos el imaginario colectivo creado a partir de las fotos que cada uno de los vecinos nos aporte como más representativas del barrio y su historia. Y por otra parte, tendremos una visión externa del barrio que será construida a partir de los trabajos fotográficos sobre el barrio realizados por miembros integrantes del grupo de trabajo.
En todo caso, el objetivo que tenemos a parte de la temática de la exposición es hacer visible la importancia de la fotografía y sus valores intrínsicos. Ser conscientes de que la fotografía es uno de los pocos medios que tenemos que nos ayuda y nos hace visible un tiempo pasado. Por este motivo, creemos que la fotografía es el medio más adecuado para hablar de la memoria y para recuperar valores, identidades sociales e imaginarios colectivos.
En resumen, lo que queremos conseguir con este proyecto es la reconstrucción de la memoria colectiva del barrio a través de dos visiones, al mismo tiempo que reivindicamos la difusión de la fotografía como medio de expresión y de transformación social. Nos interesa registrar y rescatar la historia, el folclore y las vivencias como raíces de un hecho cultural y como testimonio de una identidad común de un sitio y tiempo concretos.
A parte, en un sentido más práctico, queremos crear un archivo visual del barrio del Cabanyal. Teniendo en cuenta, además que estamos en un momento de transición en lo que respecta a la fotografía, nos interesa reunir un conjunto de fotografías físicas que no son públicas y a las que hasta ahora, sólo tenían acceso sus propietarios.
Actividades y planning del proyecto
Como en nuestro proyecto hay una gran parte que consiste en la participación del pueblo, queremos dejar claras las actividades que se harán en torno a nuestro trabajo:
1. Convocatoria de recogida de fotos: el proceso de recopilación de información consistirá en hacer copias de las imágenes que los vecinos nos aporten del barrio (escaneandolas al momento). Desplegaremos un estudio en diferentes lugares del barrio (para conseguir la mayor diversidad de imágenes posible) así como también nos trasladaremos a sus domicilios en los casos que sea necesario. Además se demandará un escrito de cesión de las fotografías para la exposición y el catalogo.
2. Exposición: En el mes de Junio se realizará la exposición de todas las fotos que hayamos conseguido recopilar en la Biblioteca del Cabanyal. Además, se harán también las exposiciones de los proyectos fotográficos de los integrantes del Master que hayan querido realizar.
3. Vídeo: A parte de las imágenes físicas, en la exposición también presentaremos un video sobre el barrio que realizaremos nosotros mismo.
4. Catálogo digital: A medida que avance el proyecto, iremos haciendo un catalogo digital que recopile toda la información que hemos conseguido con el proyecto, así como las fotografías y los textos. Una vez acabado, el catalogo será cedido a la Biblioteca del Cabanyal y colgado en internet en la web del proyecto para que sea de libre consulta. La pagina web es la siguiente: www.dosvisions.org.
.
Entrades
